Reflexions

"Els prejudicis” a L’art de saber escoltar

Els prejudicis són fronteres que les persones ens posem de forma involuntària, i que no ens deixen prendre una comunicació de forma completa amb altres persones.
Això ho hem anat aprenent amb les nostres experiències del dia a dia, no és innat. Estem acostumbrats a escoltar les persones que creiem que ens aportaràn quelcom interessant, i això ho determinem segons l’aspecte, la forma de parlar, d’expressar-nos, etc.
No hauríem de fiar-nos dels nostres instints, ja que en moltes ocasions ens equivoquem i ens trobem un tresor amagat en la persona que menys ens esperàvem.
Em d’aprendre a deixar de catalogar les persones segons el seu físic o altres característiques, ja que els hi posem etiquetes que després ens dificulten el procés de la comunicació.

"El miracle de la veu” a El regal de la comunicació

En l’actualitat, tal com diu l’autor del llibre, la veu ens mostra sensacions, sentiments, actituts, personalitat, en general, ens mostra l’expressió personal, tant física com mental de cadascú.
Quan tenim una situació de nervis, la veu se’ns revela com tremolosa, quan plorem també succeeix la mateixa situació, per tant, podem afirmar, que la veu ensenya tot el que som i sentim en cada moment.
Tal com hem dit abans, la veu dóna personalitat a cada individu, ja que cadascú té el seu timbre, to, ressonància, ritme, velocitat, intensitat, claredat, etc. Per tant, hem de gaudir d’aquest privilegi de ser únics i irrepetibles. No hem de ser monòtons, ni hem de parlar amb un to de veu que no ens reflexi, que no ens mostri com som de veritat, ja que la veu és un instrument molt potent.
Hem d’expressar-nos tal com siguem i no amagar-nos, sent espontànis i naturals, perque, d’aquesta manera, ens obrim als altres mitjançant la nostra manera de parlar i la nostra veu. L’èxit rau en saber dir les coses de manera que la veu gairebé acaroni les persones.
En definitiva, tal com diu l’autor, la veu és la nostra carta de presentació.


"El far de cap d’Artrutx” a L’illa dels 5 fars

El far de cap d’Artrutx brillava per sobre de totes les llums de la ciutat, era una llum especial, que no es podia confondre i totes les cases que es trobàven al seu voltant en gaudien del seu resplandor.
Al protagonista del relat, se li va acudir, mitjançant la llum que desprenia el far, escriure relats per fer arribar el seu missatge.
El far estava situat en una posició estratègica, emetent una llum molt més potent que les altres, al mateix temps, aquesta era diferent i destacava per damunt de les altres.
Tal com diu al llibre, si volem que el nostre missatge arribi a un públic determinat, la comunicació ha de tenir quelcom que brilli, que sigui especial per tal que la gent ho recordi i es mantingui a la seva memòria.
Mitjançant les històries i els relats, podem fer que la gent recordi alguna vivència o experiència que ens hagi sobtat, encenent petits fars que es mantinguin a la memòria de qui ens vulgui escoltar.