La literatura etnopoètica

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.

Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.

La repetició és la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessiten tenir una part dixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.

L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d'improvisació.

Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:

- Ser expressades a través de l'art de la paraula amb recursos propi del llenguatge poètic: la metàfora, el sentit figurat, la rima, etc.

Exemple:

Bull el mort i la lluna s'aprima
i pels núvols s'esmola el coltell
la frescor matinal regalima
aquests dies d'octubre novell.

Marià Manent

- Ser produïdes per persones que tenen unes certes habilitats comunicatives, o sigui "competents".

- Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emisor i receptor.