Que m'ha aportat el blog?
Hace 14 años
viernes, 25 de diciembre de 2009
Intervenció de Síntesi
Al principi del curs, quan en Jordi ens va demanar que durant aquest semestre havíem de crear un bloc, tenia bastants prejudicis, ja que em feia por no saber actualitzar-ho o no fer les tasques adients.
Poc a poc, a mesura que anava omplint el bloc amb altres assignatures que no eren TIC i amb altres tasques i apunts, se’m va fer més entretingut.
Penso que el bloc és una bona tasca, ja que per una banda tenim una certa llibertat per anar actualitzant-lo i per penjar el que desitgem, no ens hem de cenyir literalment a un guió pautat. D’altra banda, és una eina molt útil, ja que et pots passejar pels diferents blocs de totes les persones del curs, i anar comparant per veure si et falta quelcom, per veure els apunts que la gent ha penjat, el model de fer la feina, etc.
En definitiva t’ajuda a portar millor el dia a dia a la universitat, i a mi personalment m’ha ajudat a obrir-me una mica en el camp dels blocs, jo no en faria un de personal, però em sembla molt interessant fer un per penjar les tasques que fem dia a dia.
Les activitats que més m’han agradat han estat les de:
- Imatge digital, ja que vam aprendre a utilitzar un programa com el GIMP, per saber retocar fotografies, i que podem utilitzar en un futur amb les nostres pròpies imatges.
- JCLIC, aquesta activitat hem va agradar força, ja que era un exercici destinat als més petits. Em va semblar un exercici divertit i dinàmic, al mateix temps ens ensenyava a crear activitats per als infants per tal que aprenguin i juguin.
Espero que les activitats, apunts, poemes i lectures que he penjat al blog us hagin agradat.
Bon nadal a tothom!
Poc a poc, a mesura que anava omplint el bloc amb altres assignatures que no eren TIC i amb altres tasques i apunts, se’m va fer més entretingut.
Penso que el bloc és una bona tasca, ja que per una banda tenim una certa llibertat per anar actualitzant-lo i per penjar el que desitgem, no ens hem de cenyir literalment a un guió pautat. D’altra banda, és una eina molt útil, ja que et pots passejar pels diferents blocs de totes les persones del curs, i anar comparant per veure si et falta quelcom, per veure els apunts que la gent ha penjat, el model de fer la feina, etc.
En definitiva t’ajuda a portar millor el dia a dia a la universitat, i a mi personalment m’ha ajudat a obrir-me una mica en el camp dels blocs, jo no en faria un de personal, però em sembla molt interessant fer un per penjar les tasques que fem dia a dia.
Les activitats que més m’han agradat han estat les de:
- Imatge digital, ja que vam aprendre a utilitzar un programa com el GIMP, per saber retocar fotografies, i que podem utilitzar en un futur amb les nostres pròpies imatges.
- JCLIC, aquesta activitat hem va agradar força, ja que era un exercici destinat als més petits. Em va semblar un exercici divertit i dinàmic, al mateix temps ens ensenyava a crear activitats per als infants per tal que aprenguin i juguin.
Espero que les activitats, apunts, poemes i lectures que he penjat al blog us hagin agradat.
Bon nadal a tothom!
miércoles, 23 de diciembre de 2009
sábado, 19 de diciembre de 2009
Acompanyament a l'escola
GUIÓ D’EXPECTATIVES A LA PRÀCTICA DE L’ESCOLA: 17/11/2009
A continuació, explicarem el recull de vivències experimentades el dia que vàrem fer pràctiques a l’escola, amb la nostra padrina. Ho farem mitjançant el guió que vam concretar a seminari, un seguit de preguntes que ens havíem de fer per tal d’analitzar l’entorn i el context.
Jo, vaig anar a l’escola Sagrada Família, situada al carrer Comte d’Urgell. Em va acompanyar i ajudar l’alumna de tercer curs de magisteri infantil, Mariona Gasulla Vilaró.
• Moviments del mestre: la nostra mestra, l’Elena, interactuava amb els infants jugant amb ells quan tenien activitats de temps lliure, i, sobretot quan tenien activitats programades anava per la classe ajudant-los, i també a l’hora de l’esmorzar. Era una professora molt dinàmica, poca estona estava a la seva taula.
• Relacions professors – alumnes fora de l’aula: els infants estaven jugant entre ells i el professor o monitors estaven una mica apartats per a que gaudissin entre ells. Només s’apropaven quan hi havia algun problema o per fer-los aixecar si algú es trobava desplaçat o no volia jugar.
.JPG)
• Llibertat que se’ls hi dóna als nens: la llibertat era poca, ja que quan algú intentava parlar normalment se’l feia callar (també era perquè estaven en temps d’activitats programades).
• Entrada i sortida referent als pares: l’entrada i la sortida era molt ordenada, sobre tot aquesta última, tant al migdia, com per la tarda. El pati estava separat per unes cadenes, que els pares no podien travessar. Els infants estaven asseguts l’un al costat de l’altre esperant i fins que la mestra no els acompanyava un a un cap al seu pare o mare, ells no es movien.
• Què ens explicava la nostra padrina: al començar la pràctica m’explicava el que havia de fer per tal d’ajudar els infants (posar-los la bata, agafar-los l’agenda, etc). Em va dir els noms d’alguns nens, però vaig ser jo la que vaig espavilar-me per conèixer-los. També vam parlar sobre la situació d’alguns nens a la classe, a causa de la seva precedència estaven una mica apartats, ja que no coneixien el idioma.
• Material i instal•lacions: el material que usaven, em va comentar la Mariona, era a base de fitxes, mètode tradicional. A l’hora del joc lliure, gaudien de moltes joguines, tant animals, com peces de fusta per muntar i desmuntar, peces de menjar, etc.
En el pati gaudien de poca vegetació, de poc espai, i poca estimulació. Hi havien unes quantes “motos” per tal de que juguessin, però al mateix temps també formava un problema de a l’hora de saber compartir, ja que tots en volien però no n’hi havia prou.
A continuació, explicarem el recull de vivències experimentades el dia que vàrem fer pràctiques a l’escola, amb la nostra padrina. Ho farem mitjançant el guió que vam concretar a seminari, un seguit de preguntes que ens havíem de fer per tal d’analitzar l’entorn i el context.
Jo, vaig anar a l’escola Sagrada Família, situada al carrer Comte d’Urgell. Em va acompanyar i ajudar l’alumna de tercer curs de magisteri infantil, Mariona Gasulla Vilaró.
• Moviments del mestre: la nostra mestra, l’Elena, interactuava amb els infants jugant amb ells quan tenien activitats de temps lliure, i, sobretot quan tenien activitats programades anava per la classe ajudant-los, i també a l’hora de l’esmorzar. Era una professora molt dinàmica, poca estona estava a la seva taula.
• Relacions professors – alumnes fora de l’aula: els infants estaven jugant entre ells i el professor o monitors estaven una mica apartats per a que gaudissin entre ells. Només s’apropaven quan hi havia algun problema o per fer-los aixecar si algú es trobava desplaçat o no volia jugar.
.JPG)
• Llibertat que se’ls hi dóna als nens: la llibertat era poca, ja que quan algú intentava parlar normalment se’l feia callar (també era perquè estaven en temps d’activitats programades).
• Entrada i sortida referent als pares: l’entrada i la sortida era molt ordenada, sobre tot aquesta última, tant al migdia, com per la tarda. El pati estava separat per unes cadenes, que els pares no podien travessar. Els infants estaven asseguts l’un al costat de l’altre esperant i fins que la mestra no els acompanyava un a un cap al seu pare o mare, ells no es movien.
• Què ens explicava la nostra padrina: al començar la pràctica m’explicava el que havia de fer per tal d’ajudar els infants (posar-los la bata, agafar-los l’agenda, etc). Em va dir els noms d’alguns nens, però vaig ser jo la que vaig espavilar-me per conèixer-los. També vam parlar sobre la situació d’alguns nens a la classe, a causa de la seva precedència estaven una mica apartats, ja que no coneixien el idioma.
• Material i instal•lacions: el material que usaven, em va comentar la Mariona, era a base de fitxes, mètode tradicional. A l’hora del joc lliure, gaudien de moltes joguines, tant animals, com peces de fusta per muntar i desmuntar, peces de menjar, etc.
En el pati gaudien de poca vegetació, de poc espai, i poca estimulació. Hi havien unes quantes “motos” per tal de que juguessin, però al mateix temps també formava un problema de a l’hora de saber compartir, ja que tots en volien però no n’hi havia prou.
Mapa conceptual
La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...
En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Representem, mitjançant un mapa conceptual, el típic sopar de Nadal:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.
En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Representem, mitjançant un mapa conceptual, el típic sopar de Nadal:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.
Fluxograma
Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:
1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:
A classe vam fer una pràctica amb l'objectiu de realitzar un fluxograma que tractés sobre com passar un semàfor. Vegem-ne el resultat:
1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:
A classe vam fer una pràctica amb l'objectiu de realitzar un fluxograma que tractés sobre com passar un semàfor. Vegem-ne el resultat:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
