Les tres velletes

A la classe de comunicació oral, escrita i digital, la nostra professora, Roser Ros, ens va explicar una història sobre tres velletes, aquestes eren: l'oïda, la memòria i la veu.
Es passejàven dalt d'un cavall explicant històries d'un lloc a un altre. La gent rebia les històries, les manipulava, les explicava, etc.

L'oïda: era la més tímida, treballava quan volia i es deixava emportar per estímuls externs. No podia treballar sense la memòria, la segona velleta, perquè sinó la seva tasca seria inútil.

La memòria: Només recordava les coses que li cridàven l'atenció i que la sorprenien. No sortia mai de casa, no li agradava mostrar-se però ja hi havia algú que ho feia per ella, la tercera velleta, la veu.

La veu: Era la més exterior, s'encarregava de comunicar als altres que existeix. Encara que era la més externa, era la que sortia més tard. Era la part més exterior del pensament, utilitzava el llenguatge per expressar mitjançant paraules el que voliem exterioritzar.
Necessitava d'un aparell fonador per sortir a l'exterior.

Mitjançant breus relats com aquests, és més fàcil arribar a transmetre a la gent el nostre missatge, al mateix temps, els nostres receptors, recorden amb més facilitat el que se'ls ha explicat.
Espero que us hagi agradat!