Conclusions

Analitzant el llibre de l'Eulàlia Bosch, Educació i vida quotidiana, els alumnes de seminari hem pogut extreure unes conclusions individuals, algunes són opinions, d'altres han citat alguna part del llibre que els hi ha agradat o sorprés, algunes de les que he recollit han estat:


- "Tenía la mirada perduda en la pàgina que la seva mare li llegia, quan de sobte va preguntar: Mare, tu què mires: el blanc o el negre?" (Cristina Simón)

- "Si tens ganes d'escriure, posa't a llegir" (Caterina Canas)

- "Fragilitat, duresa, amargor i felicitat" (Blanca Marí)

- Relats breus, aprenentatge mitjançant les opinions de l'autora en les seves reflexions, que ens dónen una altra perspectiva. (Natàlia Martín)

- "Si un problema no té solució, no és un problema, és una catàstrofe"; són històries breus que es fan grans. (Ana Aran)

- Petites històries molt inquietants. (Mònica Espona)

- Barreja la realitat de l'escriptora amb la nostra perspectiva i imaginació. (Aina Romagosa)

Preguntari

¿Por qué los inmensos aviones no se pasean con sus hijos?

¿Dónde dejó la luna llena su saco nocturno de harina?

Si he muerto y no me he dado cuenta, ¿a quién le pregunto la hora?

Si se termina el amarillo, ¿con qué vamos a hacer el pan?

Dime, ¿la rosa está desnuda o sólo tiene ese vestido?

¿Hay algo más triste en el mundo que un tren inmóvil en la lluvia?

¿Conversa el humo con las nubes?

¿Qué pasa con las golondrinas que llegan tarde al colegio?

¿Es verdad que reparten cartas transparentes por todo el cielo?

¿Qué cosa irrita a los volcanes, que escupen fuego, frío y furia?

¿Cuántas preguntas tiene un gato?

¿Las lágrimas que no se lloran, esperan en pequeños lagos?

¿Venía de una boca amarga, la dentadura de la sal?

¿Quiénes gritaron de alegría cuando apareció el color azul?

¿Es verdad que en el hormiguero, los sueños son obligatorios?

¿Te has dado cuenta que el otoño es como una vaca amarilla?


Pablo Neruda

No hi ha any sense refrany!

Qui llengua té,
a Roma va.


Parlant,
la gent s'entén.


Qui s'espera,
es desespera.


Te'l faràs,
te'l trobaràs.


Dins del pot petit
hi ha la bona comfitura.


Març ventós i Abril plujós
tornen a l'home rabiós.


Qui no s'arrisca
no pisca.


Qui t'entengui
que et compri.


Qui vol presumir,
ha de patir.


Sense menjar
no es pot viure.


Qui presum,
té el cap ple de fum.


Geni i figura
fins a la sepultura.


Qui menja sopes,
se les pensa totes.


Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té el ceny gaire eixerit.


Us agraden els refranys? Avui a classe de comunicació oral, escrita i digital hem fet noves propostes a partir dels que ens ha dictat la nostra professora, vegem-ne alguns exemples:


Qui no s'arrisca,
no té el ceny gaire eixerit.


Parlant,
es desespera.


Geni i figura,
torna l'home rabiós.


Sense refrany,
no es pot viure.


Qui canta a taula i es pixa al llit,
a Roma va.


No es pot viure
dins d'un pot petit.


Qui s'espera,
ha de patir.

Poema Improvisat

L'última activitat que vam realitzar a classe de comunicació oral, escrita i digital, consistía en fer un poema improvisat escollint un llibre a l'atzar de la biblioteca de la universitat. El número del llibre havia de coincidir amb la pàgina, l'estrofa i la línia, ho vam repetir diverses vegades. Posteriorment vam construir una poesia amb els versos que haviem obtingut, ordenant-los i escollint les paraules que creiem adients.


Saber observar el que no succeeix,
revelar el que no tenim gaire clar.
Trobant-nos en situacions diverses
innovant i atravesant un món de novetats.

Les emocions promouràn la força d'autoenfrentar-se
aprenent posicions honrades i èticament correctes.
Sense precipitar-nos recorrerem la fase de l'educació,
canviant els principis de l'escola
per uns altres de millors.

Natàlia Martín

Les tres velletes

A la classe de comunicació oral, escrita i digital, la nostra professora, Roser Ros, ens va explicar una història sobre tres velletes, aquestes eren: l'oïda, la memòria i la veu.
Es passejàven dalt d'un cavall explicant històries d'un lloc a un altre. La gent rebia les històries, les manipulava, les explicava, etc.

L'oïda: era la més tímida, treballava quan volia i es deixava emportar per estímuls externs. No podia treballar sense la memòria, la segona velleta, perquè sinó la seva tasca seria inútil.

La memòria: Només recordava les coses que li cridàven l'atenció i que la sorprenien. No sortia mai de casa, no li agradava mostrar-se però ja hi havia algú que ho feia per ella, la tercera velleta, la veu.

La veu: Era la més exterior, s'encarregava de comunicar als altres que existeix. Encara que era la més externa, era la que sortia més tard. Era la part més exterior del pensament, utilitzava el llenguatge per expressar mitjançant paraules el que voliem exterioritzar.
Necessitava d'un aparell fonador per sortir a l'exterior.

Mitjançant breus relats com aquests, és més fàcil arribar a transmetre a la gent el nostre missatge, al mateix temps, els nostres receptors, recorden amb més facilitat el que se'ls ha explicat.
Espero que us hagi agradat!

Encara el tram

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

Joan Salvat-Papasseit

Article Revista

Amb anterioritat, vaig actualitzar el blog fent referència a l'article que defensariem la meva companya Cristina Simón i jo a l'assignatura de seminari, amb unes pautes per tal d'educar les emocions dels infants.

Com que ja vàrem realitzar l'exposició i, segons ens comentàven els nostres companys, els hi va semblar interessant, us faig un resum que tracta el que vam defensar a classe.

L'article l'hem extret de la revista: Protagonistes , ja!, és un espai de reflexió i debat per als educadors de la infància i l'adolescència, que pretén aportar eines per a l'educació.



L'article està escrit per en Roger Giménez Roig, educador en temps lleure i especialista en Psicologia.
Ens parla bàsicament de dos sentiments: la ràbia i la tristesa.

El sentiment de ràbia sempre ha rebut una connotació negativa, ja que el nen sempre canalitza la seva energia cap a l'autodefensa. Cal explicar-li que pot expressar els seus sentiments sense fer mal a ningú.



Pel que fa a la tristesa, és important que no restringim els seus sentiments. És a dir, no podem negar el que sent dient-li: "no pots estar trist". Cal respectar-lo.



En cap dels dos casos s'ha de prohibir la conducta. Cal esbrinar els motius que hagin desencadenat aquella situació per buscar junts una solució.

ELS PREJUDICIS

" En un circ es cala foc. El pallasso surt corrent i va a buscar ajuda al poble veí. Els veïns en sentir el pallasso alertant-los del foc i suplicant ajuda, se'l prenen a broma tot i que el pallasso s'esforça per donar veracitat al seu relat. Els vilatans no s'ho creuen i el circ es crema sencer.

Conseqüència: La forma que adopta el missatger o, més ben dit, la seva imatge externa, ajuda a la comprensió i acceptació del missatge, però segons quina n'adopti, no hi haurà forma de fer-ho efectiu. En el cas del pallasso, el prejudici de la imatge fa que els receptors interpretin els seus crits i gestos com a broma.

En definitiva, per escoltar atentament l'altre i comprendre el que diu, cal fer un esforç titànic per alliberar-se dels prejudicis."

Francesc Torralba

POEMA

La meva impressora, la pobra està potxa

li demano paraules i em fa florindangues

li demano dibuixos i em treu ratlles;

agafa el paper per la boca

i se'l queda arrugat a la popa.

La pobra impressora no té memòria:

és una màquina culona que fa el que se li endoga


Cinta Mulet

WIKIPÈDIA

El nostre treball grupal de la wikipèdia ha consistit en editar un tema ja existent en la web, "la veu". Hem fet aportacions per parelles, per tal de que cadascú col·laborés afegint la seva part.

L' Ada García i la Marina Fernàndez han escrit sobre els diferents registres de la veu.

La Maria Albet i l' Anna Infante han tractat els trastorns i factors de risc que pateix la veu.

Per últim, la Mari Serrano i jo hem parlat sobre com es produeix la veu.

Si a algú l'interessa llegir la nostra participació en aquesta web aquí us deixo la direcció:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Veu#Paraules_relacionades

Imatge Digital

Les característiques de la imatge digital son:

La grandària Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.

El pes: que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

La profunditat de color: que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

La resolució: que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)


A continuació us presento l'activitat realitzada a classe d'informàtica mitjançant el gimp, un programa d'edició d' imatges en forma de mapa de bits, tant dibuixos com fotografies.

A partir d'una imatge original hem fet diversos canvis:



La primera modificació que he fet ha estat retallar una part de la imatge. Cliques l'eina de retallar, i esculls el tros de la imatge amb la que et vols quedar, posteriorment tornes a clicar sobre la part que has escollit i obtens aquest resultat:



La segona activitat ha estat reduir els megapíxels de la fotografia escollida. Això es realitza clicant a "Imatge" i després a "Escalar la imatge". A l'apartat de l'amplada hi posem 400 megapíxels. Aquest es l'efecte:



Per finalitzar he modificat la imatge, he eliminat un element. Ho he realitzat mitjançant l'eina de selecció elíptica. He escollit un tros on el colot era semblant i he apretat Ctrl+C (copiar) i, després, sobre l'objecte que volia eliminar, en aquest cas les estrelles he apretat Ctrl+V (enganxar):

Audacity

L'audacity és un programa que ens permet editar música.
La pràctica que hem dut a terme en l'assignatura de TIC ha consistit en la transformació d'una cançó que escollíssim nosaltres. En el meu cas, jo he agafat "Todo a cien" de Fito y Fitipaldis.

Primer de tot, hem reduït l'arxiu per tal que tingués una durada d'un minut, retallant el tros que volguéssim eliminar (editar, borrar).
Posteriorment hem seleccionat un tros de la cançó amb l'objectiu de gravar-hi el títol i l'artista (editar, silencio). En aquesta secció en blanc és on hem gravat la nostra veu, clicant al botó vermell.
Per últim hi hem afegit els efectes de Fade In (Aparecer) i Fade Out (desaparecer), per tal que ens quedés en forma progressiva i la cançó no comencés i acabés de cop.

Hem transformat l'arxiu a mp3 (Archivo, exportar como mp3) i l'hem guardat per tal de poder-lo penjar a la pàgina web: goear

BLOGOSFERA

Visitant el blog de la Mari Serrano he trobat una reflexió que fa menció a l'article que ha penjat al seu blog la Marina Fernández. Tracta sobre la publicitat i la seva influència en els consumidors.
L'Anna Infante, al seu blog fa una repassada de cites cèlebres sobre l'educació, com a exemple:

"L'educació és un tresor" - Petroni
"Cal tota una tribu per educar un infant"
"Educar la ment i no la moral és agreujar l'amenaça futura per a la societat" - Theodore Roosevelt
"L'exemple té més seguidors que la raó" - Christian Nevell

La Maria Albet, alhora, en el seu blog ens comenta un article d' en Jordi Vivancos que tracta sobre l'impacte visual de la publicitat.

Com educar les emocions dels infants?

A l'assignatura de seminari, hem de realitzar una exposició d'un article (de la biblioteca de la universitat) que ens hagi semblat interessant. Jo he escollit com educar les emocions dels infants i aquí us deixo algunes pautes per tal de que les apliquem a la vida real, ara o en un futur.

- Saber i preguntar com es senten davant una emoció concreta
- Donar noms als sentiments
- Aprendre a escoltar amb atenció quan ens parlin
- Acceptar els seus sentiments
- No ocultar els nostres sentiments. Saber transmetre com ens sentim nosaltres davant les seves accions
- Ser coherents amb el que diem que han de fer
- Donar exemple d'autocontrol
- A més d'estimar-los, és necessari verbalitzar aquesta sensació. Dir "t'estimo" és una paraula molt potent i positiva de sentir pels éssers humans i, sobretot pels nens.

Cites importants

A classe de seminari, amb la nostra tutora, hem fet una recollida de cites que ens han semblat prou interessants, algunes les hem recollides del llibre de l'Eulàlia, d'altres han sorgit dels comentaris dels nostres companys.

- "La consciència ens converteix en covards" William Shakespeare

- "Si un problema no té solució, no és un problema, és una catàstrofe"

- "Som educats per autosuperació"

El petó

A seminari, hem realitzat un comentari sobre el llibre de l'Eulàlia Bosch, "Educació i vida quotidiana". Primerament, trobareu un fragment de la història titulada el petó i, després un parell de reflexions.

“Un vespre, la filla gran, encara molt petita, va veure com la seva mare baixava les escales tot advertint al marit que ja estava a punt. Anaven a una festa. La nena va quedar meravellada de la bellesa de la mare. No donava l’abast a mirar-la de dalt a baix, pensant que no podía haver-hi cap altra dona al món més bonica que ella. L’excel•lència del seu cos de dona, curosament preparat per a l’ocasió, li va fer un efecte tan gran que va seguir tots els seus moviments fins a veure-la travessar el vestíbul en direcció a la porta”.

Reflexió Eulàlia Bosch:

“La nena al llindar de la porta, símbol de tot allò que és fugisser, acabava de completar l’escena. Ni a dins ni a fora. Ni amb els pares ni sense. Just al llindar, la gran metàfora de la infancia. Després l’acció, córrer fins a la mare. L’assaig d’acció, de fet, perquè acava sent un acte fallit, un primer i últim intent. I finalment el redós de la cuinera com a desenllaç apaivagador. També aquestes són experiències ben descrites per la literatura que, desde les grans novel•les fins als llibres de memòries, ha repassat una i altra vegada els entrebancs que suposa fer-se gran”.

Reflexió personal:

L’escena que ens descriu detalladament l’escriptora tracta sobre la fascinació d’una filla en veure la seva mare a punt d’ anar a una festa. La dona, preparada acuradament per a l’ocasió no tan sols no li presta atenció a la mirada expectant de la seva filla, sinó que la rebutja quan aquesta intenta fer-li un petó.
La història ens transporta a l’època en que nosaltres, els lectors, erem uns infants, ens situa en el paper de la nena, entenent com mira la seva mare. L’èmfasi aplicat en el relat ens descriu amb tot de detalls les sensacions de la noia.
“No dónava l’abast a mirar-la de dalt a baix pensant que no podía haver-hi cap altra dona al món més bonica que ella”. Aquesta frase és una de tantes que podem llegir, on sen’s demostra el paper que pot arribar a tenir un adult en la vida d’un nen.

Calendari dels Colors

dilluns
verd de poma
verda

dimarts
el gris opac
de la boira
s'ofega
al mirall

dimecres
tres gotes
de llimó
en un vas
de ginebra

dijous
el blanc i el
negre ballen
al terrat

el divendres
violetes tendres

dissabte
sabates liles
i mitges roses

diumenge
l'aire
acarabassat
d'un or
rogenc

Albert Ràfols Casamada

Calendari dels Colors (*)

Aquí us ofereixo una versió alternativa del poema d'en Albert Ràfols Casamada, que vam crear cadascú a la classe de comunicació, com podeu veure, hem utilitzat un guió semblant.

Dilluns, grisa la manta que no em deixa aixecar.

Dimarts, l'esperança duu un vestit verd, i em vol acompañar.

Dimecres, surt el sol groguenc per la finestra de l'habitació.

Dijous, la llum blava de la lluna em fa una invitació.

Divendres, l'olor violeta de les flors m'indica el camí.

Dissabte, amb un vermell ben llampant ens haurem de guarnir.

Diumenge, l'estel més groc s'acomoda als meus somnis.

El casament del llapis i la goma d'esborrar

Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on vivia el príncep blau.

Miquel D' Esclot

El gat Bernat i la Vaca Paca

A continuació us presento la primera cançó que hem realitzat a classe de música tots els alumnes:

El gat Bernat
Mira pel terrat
Veu un ratolí
I se’l vol cruspí

Se’l vol cruspir
Pobre ratolí
Esta espantat
Pel gat Bernat

La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat

Aquesta historia
Que estem cantant
Va pasar fa temps
A la granja del davant

La vaca Paca
Te una gran taca
El toro la mirat
I s’enamorat

S’enamorat
Esta encisat
De la seva taca
Ay pobre vaca

La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat

Aquesta historia
Que estem cantant
Va pasar fa temps
A la granja del davant

Cançó de Saltar Corda

Cançó de saltar corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Maria-Mercè Marçal

La Interactivitat