Que m'ha aportat el blog?
Hace 15 años
viernes, 25 de diciembre de 2009
Intervenció de Síntesi
Al principi del curs, quan en Jordi ens va demanar que durant aquest semestre havíem de crear un bloc, tenia bastants prejudicis, ja que em feia por no saber actualitzar-ho o no fer les tasques adients.
Poc a poc, a mesura que anava omplint el bloc amb altres assignatures que no eren TIC i amb altres tasques i apunts, se’m va fer més entretingut.
Penso que el bloc és una bona tasca, ja que per una banda tenim una certa llibertat per anar actualitzant-lo i per penjar el que desitgem, no ens hem de cenyir literalment a un guió pautat. D’altra banda, és una eina molt útil, ja que et pots passejar pels diferents blocs de totes les persones del curs, i anar comparant per veure si et falta quelcom, per veure els apunts que la gent ha penjat, el model de fer la feina, etc.
En definitiva t’ajuda a portar millor el dia a dia a la universitat, i a mi personalment m’ha ajudat a obrir-me una mica en el camp dels blocs, jo no en faria un de personal, però em sembla molt interessant fer un per penjar les tasques que fem dia a dia.
Les activitats que més m’han agradat han estat les de:
- Imatge digital, ja que vam aprendre a utilitzar un programa com el GIMP, per saber retocar fotografies, i que podem utilitzar en un futur amb les nostres pròpies imatges.
- JCLIC, aquesta activitat hem va agradar força, ja que era un exercici destinat als més petits. Em va semblar un exercici divertit i dinàmic, al mateix temps ens ensenyava a crear activitats per als infants per tal que aprenguin i juguin.
Espero que les activitats, apunts, poemes i lectures que he penjat al blog us hagin agradat.
Bon nadal a tothom!
Poc a poc, a mesura que anava omplint el bloc amb altres assignatures que no eren TIC i amb altres tasques i apunts, se’m va fer més entretingut.
Penso que el bloc és una bona tasca, ja que per una banda tenim una certa llibertat per anar actualitzant-lo i per penjar el que desitgem, no ens hem de cenyir literalment a un guió pautat. D’altra banda, és una eina molt útil, ja que et pots passejar pels diferents blocs de totes les persones del curs, i anar comparant per veure si et falta quelcom, per veure els apunts que la gent ha penjat, el model de fer la feina, etc.
En definitiva t’ajuda a portar millor el dia a dia a la universitat, i a mi personalment m’ha ajudat a obrir-me una mica en el camp dels blocs, jo no en faria un de personal, però em sembla molt interessant fer un per penjar les tasques que fem dia a dia.
Les activitats que més m’han agradat han estat les de:
- Imatge digital, ja que vam aprendre a utilitzar un programa com el GIMP, per saber retocar fotografies, i que podem utilitzar en un futur amb les nostres pròpies imatges.
- JCLIC, aquesta activitat hem va agradar força, ja que era un exercici destinat als més petits. Em va semblar un exercici divertit i dinàmic, al mateix temps ens ensenyava a crear activitats per als infants per tal que aprenguin i juguin.
Espero que les activitats, apunts, poemes i lectures que he penjat al blog us hagin agradat.
Bon nadal a tothom!
miércoles, 23 de diciembre de 2009
sábado, 19 de diciembre de 2009
Acompanyament a l'escola
GUIÓ D’EXPECTATIVES A LA PRÀCTICA DE L’ESCOLA: 17/11/2009
A continuació, explicarem el recull de vivències experimentades el dia que vàrem fer pràctiques a l’escola, amb la nostra padrina. Ho farem mitjançant el guió que vam concretar a seminari, un seguit de preguntes que ens havíem de fer per tal d’analitzar l’entorn i el context.
Jo, vaig anar a l’escola Sagrada Família, situada al carrer Comte d’Urgell. Em va acompanyar i ajudar l’alumna de tercer curs de magisteri infantil, Mariona Gasulla Vilaró.
• Moviments del mestre: la nostra mestra, l’Elena, interactuava amb els infants jugant amb ells quan tenien activitats de temps lliure, i, sobretot quan tenien activitats programades anava per la classe ajudant-los, i també a l’hora de l’esmorzar. Era una professora molt dinàmica, poca estona estava a la seva taula.
• Relacions professors – alumnes fora de l’aula: els infants estaven jugant entre ells i el professor o monitors estaven una mica apartats per a que gaudissin entre ells. Només s’apropaven quan hi havia algun problema o per fer-los aixecar si algú es trobava desplaçat o no volia jugar.
.JPG)
• Llibertat que se’ls hi dóna als nens: la llibertat era poca, ja que quan algú intentava parlar normalment se’l feia callar (també era perquè estaven en temps d’activitats programades).
• Entrada i sortida referent als pares: l’entrada i la sortida era molt ordenada, sobre tot aquesta última, tant al migdia, com per la tarda. El pati estava separat per unes cadenes, que els pares no podien travessar. Els infants estaven asseguts l’un al costat de l’altre esperant i fins que la mestra no els acompanyava un a un cap al seu pare o mare, ells no es movien.
• Què ens explicava la nostra padrina: al començar la pràctica m’explicava el que havia de fer per tal d’ajudar els infants (posar-los la bata, agafar-los l’agenda, etc). Em va dir els noms d’alguns nens, però vaig ser jo la que vaig espavilar-me per conèixer-los. També vam parlar sobre la situació d’alguns nens a la classe, a causa de la seva precedència estaven una mica apartats, ja que no coneixien el idioma.
• Material i instal•lacions: el material que usaven, em va comentar la Mariona, era a base de fitxes, mètode tradicional. A l’hora del joc lliure, gaudien de moltes joguines, tant animals, com peces de fusta per muntar i desmuntar, peces de menjar, etc.
En el pati gaudien de poca vegetació, de poc espai, i poca estimulació. Hi havien unes quantes “motos” per tal de que juguessin, però al mateix temps també formava un problema de a l’hora de saber compartir, ja que tots en volien però no n’hi havia prou.
A continuació, explicarem el recull de vivències experimentades el dia que vàrem fer pràctiques a l’escola, amb la nostra padrina. Ho farem mitjançant el guió que vam concretar a seminari, un seguit de preguntes que ens havíem de fer per tal d’analitzar l’entorn i el context.
Jo, vaig anar a l’escola Sagrada Família, situada al carrer Comte d’Urgell. Em va acompanyar i ajudar l’alumna de tercer curs de magisteri infantil, Mariona Gasulla Vilaró.
• Moviments del mestre: la nostra mestra, l’Elena, interactuava amb els infants jugant amb ells quan tenien activitats de temps lliure, i, sobretot quan tenien activitats programades anava per la classe ajudant-los, i també a l’hora de l’esmorzar. Era una professora molt dinàmica, poca estona estava a la seva taula.
• Relacions professors – alumnes fora de l’aula: els infants estaven jugant entre ells i el professor o monitors estaven una mica apartats per a que gaudissin entre ells. Només s’apropaven quan hi havia algun problema o per fer-los aixecar si algú es trobava desplaçat o no volia jugar.
.JPG)
• Llibertat que se’ls hi dóna als nens: la llibertat era poca, ja que quan algú intentava parlar normalment se’l feia callar (també era perquè estaven en temps d’activitats programades).
• Entrada i sortida referent als pares: l’entrada i la sortida era molt ordenada, sobre tot aquesta última, tant al migdia, com per la tarda. El pati estava separat per unes cadenes, que els pares no podien travessar. Els infants estaven asseguts l’un al costat de l’altre esperant i fins que la mestra no els acompanyava un a un cap al seu pare o mare, ells no es movien.
• Què ens explicava la nostra padrina: al començar la pràctica m’explicava el que havia de fer per tal d’ajudar els infants (posar-los la bata, agafar-los l’agenda, etc). Em va dir els noms d’alguns nens, però vaig ser jo la que vaig espavilar-me per conèixer-los. També vam parlar sobre la situació d’alguns nens a la classe, a causa de la seva precedència estaven una mica apartats, ja que no coneixien el idioma.
• Material i instal•lacions: el material que usaven, em va comentar la Mariona, era a base de fitxes, mètode tradicional. A l’hora del joc lliure, gaudien de moltes joguines, tant animals, com peces de fusta per muntar i desmuntar, peces de menjar, etc.
En el pati gaudien de poca vegetació, de poc espai, i poca estimulació. Hi havien unes quantes “motos” per tal de que juguessin, però al mateix temps també formava un problema de a l’hora de saber compartir, ja que tots en volien però no n’hi havia prou.
Mapa conceptual
La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...
En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Representem, mitjançant un mapa conceptual, el típic sopar de Nadal:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.
En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Representem, mitjançant un mapa conceptual, el típic sopar de Nadal:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.
Fluxograma
Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:
1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:
A classe vam fer una pràctica amb l'objectiu de realitzar un fluxograma que tractés sobre com passar un semàfor. Vegem-ne el resultat:
1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:
A classe vam fer una pràctica amb l'objectiu de realitzar un fluxograma que tractés sobre com passar un semàfor. Vegem-ne el resultat:
martes, 15 de diciembre de 2009
Exàmen musical
Avui a l'assignatura de llenguatge musical hem realitzat el nostre primer exàmen. Era de caire oral i consistia en cantar individualment tres cançons a l'atzar d'un llistat de vint-i-vuit cançons.
A mi m'han tocat: els putxinel·lis, Bim-Bom, i Peu polidor.
Els putxinel·lis (pàg 91 TAT)
Fan, fan, fan els petits putxinel·lis
Fan, fan, fan, fan tres voltes i se'n van.
Bim-Bom (pàg 67 TAT)
Bim-bom, les campanes de Salom
toquen a festa i fan Bim-Bom
Bim-Bom!
Peu polidor (pàg 107 TAT)
Peu polidor de la Margarideta,
peu polidor de la Margaridó
Toqueu-li el peu a la Margarideta
Toqueu-li el peu a la Margaridó.
A mi m'han tocat: els putxinel·lis, Bim-Bom, i Peu polidor.
Els putxinel·lis (pàg 91 TAT)
Fan, fan, fan els petits putxinel·lis
Fan, fan, fan, fan tres voltes i se'n van.
Bim-Bom (pàg 67 TAT)
Bim-bom, les campanes de Salom
toquen a festa i fan Bim-Bom
Bim-Bom!
Peu polidor (pàg 107 TAT)
Peu polidor de la Margarideta,
peu polidor de la Margaridó
Toqueu-li el peu a la Margarideta
Toqueu-li el peu a la Margaridó.
lunes, 14 de diciembre de 2009
Billy Elliot
El dimecres, dia 9 de Desembre, els estudiants de primer grau d’educació infantil, a l’assignatura de seminari vam poder gaudir de la projecció de la pel•lícula “Billy Elliot”, dirigida per Stephen Daldry.
A continuació farem un breu resum de la història i, posteriorment, contestarem les preguntes que els nostres tutors ens van plantejar abans de veure el film.
En 1984, durant una vaga de miners en el Nord d'Anglaterra, els enfrontaments entre piquets i policia estan a l'ordre del dia. Entre els quals protesten es troba un pare obstinat que el seu fill petit, Billy, rebi classes de boxa. Billy, en el gimnàs, es fixa en una classe de dansa, li crida l'atenció i ho prova. Quan el seu pare s'assabenta que practica una activitat tan poc d'homes, li obliga a abandonar les classes. Però el noi té un gran talent per a ballar i vol dedicar-se a això.
Les preguntes que ens varen formular van ser les següents:
• Quina imatge et sorprèn de la pel•lícula?
Quan enfoquen totes les sabatilles de ballet i entre elles, es troben les botes de boxa d’en Billy.
• Quin tros de diàleg et crida l’atenció?
- P: ¡¿Ballet?!
- B: Es algo normal
- P: ¡Para niñas, no para chicos Billy! Los chicos juegan al futbol o boxean o luchan, pero joder no hacen ballet
- B: No sé qué tiene de malo
- P: ¡Lo sabes perfectamente!
- B: No son todos maricas, papá. Algunos bailarines son fuertes como los atletas.
- P: Escucha hijo, ¡a partir de ahora te vas a olvidar del puto ballet, y también del boxeo de los cojones!, yo me parto el espinazo por conseguir esos 50 peniques y tu...¡no, a partir de ahora te vas a quedar aquí, a cuidar de tu abuela!
- B: ¡Te odio, eres un cabronazo!
• Com veus el començament de la pel•lícula?
Em sembla un començament inesperat i ple de vitalitat, quan en Billy apareix saltant sobre el llit, amb música de fons. Posteriorment el clima de la pel•lícula s’entristeix una mica quan apareix la seva àvia i recorda que la seva mare és morta.
• Com acaba la pel•lícula?
Acaba quan en Billy és admès a l’escola de ball de Londres.
D’altra banda, el pare torna a treballar, doncs el sindicat cedeix.
Es torna a veure al Billy, anys després ballant als escenaris.
• On i quan vas veure aquesta pel•lícula per primera vegada?
Al cinema, acompanyada de la meva mare.
• Quina conclusió extreus de la pel•lícula?
Que em de perseguir allò que ens agradi, sigui el que sigui, encara que ens trobem obstacles i prejudicis pel camí. Em de tenir confiança en nosaltres mateixos per tal d’aconseguir el que ens proposem.
sábado, 12 de diciembre de 2009
Les estacions JClic
Aquí us deixo un altre JClic que he creat. Tracta sobre les estacions.
L'activitat consisteix en relacionar les imatges de les estacions de l'any amb el nom corresponent, indicat en l'altre columna.
Si hi voleu entrar, us deixo el link:
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/nataliamm/estacions/estacions.htm
Google Docs
El dijous, 26 de Novembre, a classe de Tic vam treballar amb el Google Docs.
Per grups, vam crear diferents documents mitjançant aquest programa.
El primer de tots va ser la modificació o edició d'un document per part dels components del grup.
Posteriorment, vam fer una presentació d'algun tema, nosaltres ho vàrem fer sobre les estacions.
Per últim, vam crear un formulari o enquesta en un full de càlcul.
- Hip-Hop
- Les estacions
- Entrevista
Per grups, vam crear diferents documents mitjançant aquest programa.
El primer de tots va ser la modificació o edició d'un document per part dels components del grup.
Posteriorment, vam fer una presentació d'algun tema, nosaltres ho vàrem fer sobre les estacions.
Per últim, vam crear un formulari o enquesta en un full de càlcul.
- Hip-Hop
- Les estacions
- Entrevista
Tipus de llenguatge
El llenguatge és la facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell. Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social.
Distingim diferents tipus de llenguatge, aquests són:
Llenguatge qüotidià
- És la manera mès fàcil per comunicar-se.
- És el més espontani de tots.
- Utilitza les principals vies de comunicació.
- És el primer llenguatge que s'apren.
- És altruista
Llenguatge poètic
- És un llenguatge melòdic
- Que té un ritme evident, una figura
- La seva funció és bàsicament estètica
- Aporta imatges que es representen en la ment
Llenguatge publicitari
- Va dirigit a un públic seleccionat
- Per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges
- Busca resposta amb un temps determinat
- És el llenguatge més persuasiu
Distingim diferents tipus de llenguatge, aquests són:
Llenguatge qüotidià
- És la manera mès fàcil per comunicar-se.
- És el més espontani de tots.
- Utilitza les principals vies de comunicació.
- És el primer llenguatge que s'apren.
- És altruista
Llenguatge poètic
- És un llenguatge melòdic
- Que té un ritme evident, una figura
- La seva funció és bàsicament estètica
- Aporta imatges que es representen en la ment
Llenguatge publicitari
- Va dirigit a un públic seleccionat
- Per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges
- Busca resposta amb un temps determinat
- És el llenguatge més persuasiu
Les fruites Jclic
El programa JClic està format per un conjunt d'activitats informàtiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, exercicis de text, paraules creuades, etc.
Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó que van empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en que s'han de mostrar.
A l'assignatura d'informàtica tots els alumnes hem creat un Jclic format per un trencaclosques, un exercici de paraules creuades i, per últim una activitat de relacionar. Aquí teniu el link per arribar-hi:
http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/nataliamm/fruites.htm
Dibuixem amb tinta xina
.JPG)
A classe de plàstica vam fer la silueta de diverses plantes mitjançant tinta xinesa i amb pinzells de diferents mides.
El treball realitzat comença des de la observació de l'element fins a plasmar-lo en el paper.
martes, 1 de diciembre de 2009
Puro amor
En la entrevista que mantuve con los padres de Marc, me contaron que había hecho un comentario muy chocante jugando al Veo-veo. Al preguntarle por una palabra que empezara por "pu", él había contestado "puro amor". ¿Y eso qué es?, le dijo la madre: "Pues lo que tengo yo con mi novia Andrea".
Por lo visto el tema estaba en el ambiente, porque el otro día Olivia trajo un cuento que se llamaba Enamorados, y estuvimos hablando de lo que pensaba cada uno que era estar enamorado:
- Estar enamorado es darse besos.
- Y nacer un bebé, después de darse los besos.
- Darse besos, pero de amor, que duran más.
- Y que se casen.
- Ir muy guapos a la boda.
- Poner a los bebés en la cuna.
- Te abrazas con tu novia...
- Ir cogido de la mano con tu novia y regalarle faldas, dijo Marc.
- ¿Y nada más?, le pregunté con curiosidad.
- Sí ¡y tener "puro amor"!, dijo en tono emocionado.
A lo que Víctor saltó con una de sus inmediateces:
-¡ Apúntame al puro amor!
Un fragment del capítol "Puro amor", del llibre de la Mari Carmen Díez Navarro, Mi escuela sabe a naranja, treballat a classe de seminari, amb la Roser.
Por lo visto el tema estaba en el ambiente, porque el otro día Olivia trajo un cuento que se llamaba Enamorados, y estuvimos hablando de lo que pensaba cada uno que era estar enamorado:
- Estar enamorado es darse besos.
- Y nacer un bebé, después de darse los besos.
- Darse besos, pero de amor, que duran más.
- Y que se casen.
- Ir muy guapos a la boda.
- Poner a los bebés en la cuna.
- Te abrazas con tu novia...
- Ir cogido de la mano con tu novia y regalarle faldas, dijo Marc.
- ¿Y nada más?, le pregunté con curiosidad.
- Sí ¡y tener "puro amor"!, dijo en tono emocionado.
A lo que Víctor saltó con una de sus inmediateces:
-¡ Apúntame al puro amor!
Un fragment del capítol "Puro amor", del llibre de la Mari Carmen Díez Navarro, Mi escuela sabe a naranja, treballat a classe de seminari, amb la Roser.
El burriquet
Amb la cançó del burriquet podem treballar la memòria, ja que cada vegada anem afegint-hi elements.
Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaurar mai dret. (bis)
Que vingui el gos, gosset,
i que bordi el burriquet!
El gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
Si n’hi havia...
Que vingui el bastonet
i que pegui el gos, gosset!
El bastonet no vol pegar;
el gos, gosset, no vol bordar;
el burriquet no vol llaurar.
Que vingui el foc, foquet,
i que cremi el bastonet!
El foc, foquet, no vol cremar. . .
Que vingui el papu-fred
i que faci pô al follet (bis)
el papu-fred fa pô al follet,
el foc, foquet, ja vol cremar,
el bastonet ja vol pegar,
el gos, gosset, ja vol bordar,
el burriquet ja vol llaurar.
Si n’hi havia un burriquet
que ara sempre llaura dret! (bis)
Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaurar mai dret. (bis)
Que vingui el gos, gosset,
i que bordi el burriquet!
El gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
Si n’hi havia...
Que vingui el bastonet
i que pegui el gos, gosset!
El bastonet no vol pegar;
el gos, gosset, no vol bordar;
el burriquet no vol llaurar.
Que vingui el foc, foquet,
i que cremi el bastonet!
El foc, foquet, no vol cremar. . .
Que vingui el papu-fred
i que faci pô al follet (bis)
el papu-fred fa pô al follet,
el foc, foquet, ja vol cremar,
el bastonet ja vol pegar,
el gos, gosset, ja vol bordar,
el burriquet ja vol llaurar.
Si n’hi havia un burriquet
que ara sempre llaura dret! (bis)
Proposta didàctica
A classe de llenguatge musical, hem presentat diverses cançons fetes per diferents grups.
El nostre, que estava composat per: la Marina Fernández, l' Anna Infante, la Mari Serrano, l'Ada García i jo, hem decidit crear una cançó destinada a l'hora de menjar.
L’hora de dinar
Ja tenim gana,
És hora de dinar.
Tots junts anem a taula
Si les mans ens hem rentat
TORNADA:
Rum rum fa la panxa
Rum rum quina gana!
Bon profit petits i grans,
Bon profit a tots, companys.
Primer parem la taula
Entre tots ho farem bé!
Gots, plats i culleres
I tovallons també
TORNADA
Tot ens ho hem de menjar
Per al sostre arribar.
Verdura, peix i carn,
Fruita, pasta i enciam.
TORNADA
BON PROFIT!
La nostra proposta didàctica consisteix en promoure els bons hàbits, com per exemple: rentar-se les mans abans de dinar, ajudar a parar taula, menjar bé i acabar-s'ho tot.
Al mateix temps, ajuda als infants a fer més amenes totes aquestes tasques, i a més a més, fer divertit el moment d'anar a taula.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
