Conclusions

Analitzant el llibre de l'Eulàlia Bosch, Educació i vida quotidiana, els alumnes de seminari hem pogut extreure unes conclusions individuals, algunes són opinions, d'altres han citat alguna part del llibre que els hi ha agradat o sorprés, algunes de les que he recollit han estat:


- "Tenía la mirada perduda en la pàgina que la seva mare li llegia, quan de sobte va preguntar: Mare, tu què mires: el blanc o el negre?" (Cristina Simón)

- "Si tens ganes d'escriure, posa't a llegir" (Caterina Canas)

- "Fragilitat, duresa, amargor i felicitat" (Blanca Marí)

- Relats breus, aprenentatge mitjançant les opinions de l'autora en les seves reflexions, que ens dónen una altra perspectiva. (Natàlia Martín)

- "Si un problema no té solució, no és un problema, és una catàstrofe"; són històries breus que es fan grans. (Ana Aran)

- Petites històries molt inquietants. (Mònica Espona)

- Barreja la realitat de l'escriptora amb la nostra perspectiva i imaginació. (Aina Romagosa)

Preguntari

¿Por qué los inmensos aviones no se pasean con sus hijos?

¿Dónde dejó la luna llena su saco nocturno de harina?

Si he muerto y no me he dado cuenta, ¿a quién le pregunto la hora?

Si se termina el amarillo, ¿con qué vamos a hacer el pan?

Dime, ¿la rosa está desnuda o sólo tiene ese vestido?

¿Hay algo más triste en el mundo que un tren inmóvil en la lluvia?

¿Conversa el humo con las nubes?

¿Qué pasa con las golondrinas que llegan tarde al colegio?

¿Es verdad que reparten cartas transparentes por todo el cielo?

¿Qué cosa irrita a los volcanes, que escupen fuego, frío y furia?

¿Cuántas preguntas tiene un gato?

¿Las lágrimas que no se lloran, esperan en pequeños lagos?

¿Venía de una boca amarga, la dentadura de la sal?

¿Quiénes gritaron de alegría cuando apareció el color azul?

¿Es verdad que en el hormiguero, los sueños son obligatorios?

¿Te has dado cuenta que el otoño es como una vaca amarilla?


Pablo Neruda

No hi ha any sense refrany!

Qui llengua té,
a Roma va.


Parlant,
la gent s'entén.


Qui s'espera,
es desespera.


Te'l faràs,
te'l trobaràs.


Dins del pot petit
hi ha la bona comfitura.


Març ventós i Abril plujós
tornen a l'home rabiós.


Qui no s'arrisca
no pisca.


Qui t'entengui
que et compri.


Qui vol presumir,
ha de patir.


Sense menjar
no es pot viure.


Qui presum,
té el cap ple de fum.


Geni i figura
fins a la sepultura.


Qui menja sopes,
se les pensa totes.


Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té el ceny gaire eixerit.


Us agraden els refranys? Avui a classe de comunicació oral, escrita i digital hem fet noves propostes a partir dels que ens ha dictat la nostra professora, vegem-ne alguns exemples:


Qui no s'arrisca,
no té el ceny gaire eixerit.


Parlant,
es desespera.


Geni i figura,
torna l'home rabiós.


Sense refrany,
no es pot viure.


Qui canta a taula i es pixa al llit,
a Roma va.


No es pot viure
dins d'un pot petit.


Qui s'espera,
ha de patir.

Poema Improvisat

L'última activitat que vam realitzar a classe de comunicació oral, escrita i digital, consistía en fer un poema improvisat escollint un llibre a l'atzar de la biblioteca de la universitat. El número del llibre havia de coincidir amb la pàgina, l'estrofa i la línia, ho vam repetir diverses vegades. Posteriorment vam construir una poesia amb els versos que haviem obtingut, ordenant-los i escollint les paraules que creiem adients.


Saber observar el que no succeeix,
revelar el que no tenim gaire clar.
Trobant-nos en situacions diverses
innovant i atravesant un món de novetats.

Les emocions promouràn la força d'autoenfrentar-se
aprenent posicions honrades i èticament correctes.
Sense precipitar-nos recorrerem la fase de l'educació,
canviant els principis de l'escola
per uns altres de millors.

Natàlia Martín

Les tres velletes

A la classe de comunicació oral, escrita i digital, la nostra professora, Roser Ros, ens va explicar una història sobre tres velletes, aquestes eren: l'oïda, la memòria i la veu.
Es passejàven dalt d'un cavall explicant històries d'un lloc a un altre. La gent rebia les històries, les manipulava, les explicava, etc.

L'oïda: era la més tímida, treballava quan volia i es deixava emportar per estímuls externs. No podia treballar sense la memòria, la segona velleta, perquè sinó la seva tasca seria inútil.

La memòria: Només recordava les coses que li cridàven l'atenció i que la sorprenien. No sortia mai de casa, no li agradava mostrar-se però ja hi havia algú que ho feia per ella, la tercera velleta, la veu.

La veu: Era la més exterior, s'encarregava de comunicar als altres que existeix. Encara que era la més externa, era la que sortia més tard. Era la part més exterior del pensament, utilitzava el llenguatge per expressar mitjançant paraules el que voliem exterioritzar.
Necessitava d'un aparell fonador per sortir a l'exterior.

Mitjançant breus relats com aquests, és més fàcil arribar a transmetre a la gent el nostre missatge, al mateix temps, els nostres receptors, recorden amb més facilitat el que se'ls ha explicat.
Espero que us hagi agradat!

Encara el tram

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

Joan Salvat-Papasseit

Article Revista

Amb anterioritat, vaig actualitzar el blog fent referència a l'article que defensariem la meva companya Cristina Simón i jo a l'assignatura de seminari, amb unes pautes per tal d'educar les emocions dels infants.

Com que ja vàrem realitzar l'exposició i, segons ens comentàven els nostres companys, els hi va semblar interessant, us faig un resum que tracta el que vam defensar a classe.

L'article l'hem extret de la revista: Protagonistes , ja!, és un espai de reflexió i debat per als educadors de la infància i l'adolescència, que pretén aportar eines per a l'educació.



L'article està escrit per en Roger Giménez Roig, educador en temps lleure i especialista en Psicologia.
Ens parla bàsicament de dos sentiments: la ràbia i la tristesa.

El sentiment de ràbia sempre ha rebut una connotació negativa, ja que el nen sempre canalitza la seva energia cap a l'autodefensa. Cal explicar-li que pot expressar els seus sentiments sense fer mal a ningú.



Pel que fa a la tristesa, és important que no restringim els seus sentiments. És a dir, no podem negar el que sent dient-li: "no pots estar trist". Cal respectar-lo.



En cap dels dos casos s'ha de prohibir la conducta. Cal esbrinar els motius que hagin desencadenat aquella situació per buscar junts una solució.