martes, 10 de noviembre de 2009

El oficio de los abuelos

El oficio de los abuelos
es admirar
echarle un lazo a la vida
emocionarse.

El oficio de los abuelos
es comprender
pisar con pies de plomo
esperanzarse.

El oficio de los abuelos
es sonreír
ver magnífico al nieto
regozijarse.

El oficio de los abuelos
es disfrutar
darle un quiebro a las penas
sentirse en calma.

El oficio de los abuelos
es suspirar
decir la propia historia
deshilvanarse.

El oficio de los abuelos
es recordar
contar cuentos sentidos
recuperar memorias.

El oficio de los abuelos
es confundir
llamarle hijo al nieto
soñarse joven.

El oficio de los abuelos
es besar y besar
consentir algún rato
regalar lo incontable.

El oficio de los abuelos
es dormir mal
es buscar parecidos
es jugar a empezares.

Mari Carmen Díez Serrano

Una de les poesies més maques que he llegit últimament.
Una més que ens fa somiar i recordar als nostres avis.

Reflexions Adultes

- ¡No nos han echo caso y han empezado la guerra! Éramos muchísimos en la manifestación, pero no nos han hecho ningún caso. (Marc)

- Yo sé por qué empezó la guerra, porque dos se dieron un golpe en la cabeza, y se volvieron tontos, y no podían pensar. (Sergio)

- Si hacen la guerra morirán unos, y los otros tan frescos, sin morir...(Javi)

- Sí, A mí me da ganas de vomitar esto de la guerra. (Alejandra)

- Les matan sólo para divertirse. Así pueden romper casas, robar, matar...(Marc)

- Creo que hacen las guerras para tener el dinero, coger la gasolina y vendera y ser más ricos que los demás. (Luis)

- Si ellos fueran a un sitio más lejano, a los malos les costaría más llegar. (Chimo)

- O si pudiéramos fabricar una máquina recoge-bombas, ya no explotarían. (Mar)

Aquí tenim reflexions sobre la guerra del llibre de la Mari Carmen Díez Serrano al llibre Mi escuela sabe a naranja.
Molts cops els nens, encara que siguin petits, poden tenir reflexions argumentades i parlar sobre temes seriosos, com en aquest cas.
Espero que us hagi agradat i que hi rumieu!

lunes, 9 de noviembre de 2009

La literatura etnopoètica

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.

Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.

La repetició és la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessiten tenir una part dixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.

L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d'improvisació.

Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:

- Ser expressades a través de l'art de la paraula amb recursos propi del llenguatge poètic: la metàfora, el sentit figurat, la rima, etc.

Exemple:

Bull el mort i la lluna s'aprima
i pels núvols s'esmola el coltell
la frescor matinal regalima
aquests dies d'octubre novell.

Marià Manent

- Ser produïdes per persones que tenen unes certes habilitats comunicatives, o sigui "competents".

- Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre emisor i receptor.

domingo, 8 de noviembre de 2009

OMNI






FITXA TÈCNICA:

Nom: Sicu xinés

Classificació:


• Científica: aeròfon
• Tradicional: vent

Material utilitzat:

• Regle
• Tisores o cúter
• Rotuladors
• 2 palets xinesos (de menjar)
• Corda (gruixa)

Descripció de la construcció:


Agafem els rotuladors, hem de tenir aproximadament 11, encara que si volem, podem fer el mateix instrument amb més o menys quantitat. Agafem tots els rotuladors, els obrim i els hi treiem la tinta de dins. Un cop realitzat això, els tornem a tancar i agafant el primer, li tallem la punta, no massa tros. De manera que ens quedi un tub, obert per adalt i tancat per abaix.
Realitzem el mateix procés, prenent de referència el primer rotulador, tallant tots els altres 7 mm més, de manera que ens queden de grans a petits.
Per últim, els col•loquem per ordre, els hi fiquem sota els palets xinesos i els cordem amb cura per a que no se surtin de l’estructura.

Manual d’instruccions:

Per poder tocar el nostre sicu amb rotuladors, el que cal es bufar per els forats. No ho aconseguirem a la primera, ja que no és fàcil, però amb una mica de paciència i bons pulmons ho aconseguireu!

jueves, 5 de noviembre de 2009

Windows movie maker

Amb el programa windows movie maker podem editar i crear videos, amb diferents trancisions i efectes.
Aquí teniu el que he creat amb diferents videos de la meva gossa.

martes, 3 de noviembre de 2009

Mi escuela sabe a naranja

Aquí us penjo un fragment del primer capítol que estem llegint a seminari, Mi escuela sabe a naranja, que m'ha semblat prou interessant.

Estamos en la era de las prisas, y se vive como algo terrible tener que esperar para la más mínima cosa. Si escribimos un mensaje en el móvil, nos saltamos la mitad de las letras para terminar antes. Si apretamos un timbre y tardan en abrir la puerta, nos desesperamos. Si preparamos una comida, queremos que esté hecha a los cinco minutos. Todo lo rápido triunfa: coches, microondas, máquinas de afeitar, trenes, o quitamanchas... En cambio cualquier otra cosa "lenta" o que requiera un proceso de tiempo más o menos largo, está condenada al fracaso. Sólo le perdonamos una cierta tardanza de segundos al ordenador... Tenemos prisa con el perro, con los ancianos, con lo que van en el coche de delante, con la cajera de la tienda, con la pareja y con nosotros mismos...
Con los niños también tenemos prisa, queremos que crezcan demasiado rápidamente y además que sean inteligentes, que no lloren, que no cojan traumas, ni constipados, que aprendan inglés lo antes posible, que sean buenas personas, que no den mucha lata, que sean simpáticos, autónomos, modernos y creativos. Aunque, como todos sabemos, un niño no se hace en un día...


Mari Carmen Díez Navarro

lunes, 2 de noviembre de 2009

Reflexions

"Els prejudicis” a L’art de saber escoltar

Els prejudicis són fronteres que les persones ens posem de forma involuntària, i que no ens deixen prendre una comunicació de forma completa amb altres persones.
Això ho hem anat aprenent amb les nostres experiències del dia a dia, no és innat. Estem acostumbrats a escoltar les persones que creiem que ens aportaràn quelcom interessant, i això ho determinem segons l’aspecte, la forma de parlar, d’expressar-nos, etc.
No hauríem de fiar-nos dels nostres instints, ja que en moltes ocasions ens equivoquem i ens trobem un tresor amagat en la persona que menys ens esperàvem.
Em d’aprendre a deixar de catalogar les persones segons el seu físic o altres característiques, ja que els hi posem etiquetes que després ens dificulten el procés de la comunicació.

"El miracle de la veu” a El regal de la comunicació

En l’actualitat, tal com diu l’autor del llibre, la veu ens mostra sensacions, sentiments, actituts, personalitat, en general, ens mostra l’expressió personal, tant física com mental de cadascú.
Quan tenim una situació de nervis, la veu se’ns revela com tremolosa, quan plorem també succeeix la mateixa situació, per tant, podem afirmar, que la veu ensenya tot el que som i sentim en cada moment.
Tal com hem dit abans, la veu dóna personalitat a cada individu, ja que cadascú té el seu timbre, to, ressonància, ritme, velocitat, intensitat, claredat, etc. Per tant, hem de gaudir d’aquest privilegi de ser únics i irrepetibles. No hem de ser monòtons, ni hem de parlar amb un to de veu que no ens reflexi, que no ens mostri com som de veritat, ja que la veu és un instrument molt potent.
Hem d’expressar-nos tal com siguem i no amagar-nos, sent espontànis i naturals, perque, d’aquesta manera, ens obrim als altres mitjançant la nostra manera de parlar i la nostra veu. L’èxit rau en saber dir les coses de manera que la veu gairebé acaroni les persones.
En definitiva, tal com diu l’autor, la veu és la nostra carta de presentació.


"El far de cap d’Artrutx” a L’illa dels 5 fars

El far de cap d’Artrutx brillava per sobre de totes les llums de la ciutat, era una llum especial, que no es podia confondre i totes les cases que es trobàven al seu voltant en gaudien del seu resplandor.
Al protagonista del relat, se li va acudir, mitjançant la llum que desprenia el far, escriure relats per fer arribar el seu missatge.
El far estava situat en una posició estratègica, emetent una llum molt més potent que les altres, al mateix temps, aquesta era diferent i destacava per damunt de les altres.
Tal com diu al llibre, si volem que el nostre missatge arribi a un públic determinat, la comunicació ha de tenir quelcom que brilli, que sigui especial per tal que la gent ho recordi i es mantingui a la seva memòria.
Mitjançant les històries i els relats, podem fer que la gent recordi alguna vivència o experiència que ens hagi sobtat, encenent petits fars que es mantinguin a la memòria de qui ens vulgui escoltar.